viernes, 16 de abril de 2010

14.04.10

El dimecres 14 d'abril a les quatre de la tarda estava a l'escola Font Martina, però em vaig esperar cinc minuts a que acabesin els de l'altre sesió, perquè sino no teniem aula. Així que quan van acabar vaig anar cap a la classe d'en Gabi.

Aquest cop en Jordi va dir-me que féssim del llibre de català els adjectius. Vam anar fins a la classe de sempre, la d'educació especial. Estava molt actiu, i no parava de moure's i fer voltes per la classe, només volia jugar. Finalment va seure i vam fer els adjectius, jo li deia un objecte i ell m'havia de dir un adjectiu per aquell objecte, com per exemple pissarra-plana, cadira-verda...

Després perquè sapigués quan havia de ser masculí o femení jo li deia primer un adjectiu en masculí i ell mel deia en femení, ple-plena, alt-alta, prim-prima... I després al revés, jo li deia en femení i ell me'ls deia en masculí, llesta-llest, contenta-content, blava-blau... Com que ho va fer molt bé quan vam acabar això ens quedava encara bastant temps, i vam jugar primer al veig,veig, perquè així també practicava el que havíem fet. Vam jugar-hi tres o quatre cops i després vam jugar a les dames, fins que ja era hora i havíem de marxar.

jueves, 8 de abril de 2010

7.4.10

Ahir després d'una setmana santa sense anar a l'escola, vam tornar-hi.

Vaig anar cap a la classe den Gabi i en Jordi estava buscant el llibre de català per dir-me que havíem de fer avui. Quan va trobar-lo va dir-me que féssim les lletres que no sonen, la h, la t, i la r finals.
Així que vam anar com sempre a la nostra aula. Primer en Gabi va explicar-me que va fer per setmana santa, va jugar tot el dia a l'ordinador. Després vam posar-nos a fer feina. Més o menys ja ho sabia fer, així que vam fer un dictat, aquesta idea no va agradar-li gaire ha ha, però va fer-lo, i el va fer molt bé només va fer quatre faltes.

Com que havia treballat bé, vaig dir-li que podia fer el que volgués, i va voler anar a l'ordinador, va ensenyar-me vídeos al YouTube dels jocs de guerra que jugava ell sempre i que li agraden tant.
Quan ens vam adonar ja eren les cinc menys cinc, així que vam tancar corrents l'ordinador i el vaig acompanyar fins a la seva classe, que ja estaven a punt de sortir.
Fins dimecres que bé!